feix de correlació

m
Fonètica i fonologia

Relació opositiva de trets fonològics que afecta de la mateixa manera diversos grups fonemàtics dintre un mateix sistema.

En castellà, l’oposició tensa/fluixa i interrupta/contínua determina feixos de correlacions de tres membres fonemàtics en l’ordre labial, dental i velar, si més no, per la reunió de tensa + interrupta (p,t,k), tensa + contínua (f,ϑ,x) i fluixa + interrupta o contínua (b,d,g):