feix d’isoglosses

m

Lingüística i sociolingüística

Conjunt d’isoglosses, més o menys acostades, que separen dos dialectes.

El límit que, en català, separa el tractament de la e del llatí vulgar (cadẹna a l’oest i cadęna a l’est), el que separa el manteniment de la o àtona de la seva confusió en u, etc, forma un feix d’isoglosses que separa el català occidental de l’oriental.