Residí a Madrid, on col·laborà en diversos periòdics i dirigí El Campo i, des de la secció bibliogràfica de Revista de España, prestà una certa atenció a la literatura catalana. Per a La Renaixença ressenyà els volums dels Jocs Florals de Barcelona dels anys 1879 i 1880 i, coneixedor del naturalisme, el propugnà com a via de modernització de la novel·la catalana.
Amic de Narcís Oller, que el posà en contacte amb Juan Valera, escriví sobre la seva obra a la premsa, la feu conèixer a altres crítics i novel·listes castellans i li traduí contes (El vailet del pa, El transplantat) i La Papallona (1886), que, com també L’Escanyapobres, contenen elements coincidents amb En el campo. Historia rural (1879-80). Publicà un estudi de l’Arte cisoria d’Enric de Villena (1879), diversos treballs d’erudició històrica i, pòstumament, En la región de las noches blancas (1901), recull de cròniques d’un viatge a Escandinàvia.
Bibliografia
- Tayadella, A. (1985): “Quinze cartes de Felip Benici Navarro a Narcís Oller a propòsit dels incis del naturalisme a Catalunya”, dins Homenatge a Antoni Comas. Miscel·lània in memoriam. Barcelona, Universitat de Barcelona, p. 479-536.