Felip d’Aragó i de Navarra

(?, 1456 — ?, 1488)

Comte de Beaufort, mestre de Montesa. Fill natural de Carles, príncep de Viana.

Carles es negà als requeriments dels seus partidaris a favor del matrimoni amb Brianda de Vaca, mare de Felip, que hauria fet possible el reconeixement d’aquest com a successor seu en els drets a la corona catalanoaragonesa i navarresa. Felip fou confiat pel seu pare al ciutadà barceloní Bernat Sapila. Mort el príncep (1461), en presidí els funerals a Barcelona i hi restà durant els anys que la ciutat fou rebel al seu avi, Joan II de Catalunya-Aragó, el qual l’any 1477, li obtingué el nomenament d’arquebisbe de Palerm, a títol d’administrador, al qual renuncià el 1485. El seu oncle, Ferran II de Catalunya-Aragó, li havia aconseguit el maestrat de Montesa, del qual entrà en possessió el 1484. Fou un dels capitans de les primeres forces de la corona catalanoaragonesa que s’incorporaren a la guerra de Granada; assistí a la campanya que rendí Vélez-Málaga i Màlaga (1487). Morí en una escaramussa prop de Baza.