De família noble empobrida, probablement fill de Felip de Sorribes i Descoll. Era membre del Consell de Cent; actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona. Més tard (1638) fou cònsol català de l’Alguer i participà (1639) en el setge de Salses. Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona (1645). El seu germà Francesc de Sorribes i Rovira (Barcelona s XVI — ~1646), senyor de Sant Pau de Casserres i mostassaf de Berga, fou membre del Consell de Cent, lluità a la guerra dels Segadors i aconseguí de fer una retirada ordenada davant l’avanç de les forces del marquès de Los Vélez. Fou administrador de la taula de canvi de Barcelona (1643). El seu germà, Josep de Sorribes i Rovira (Barcelona s XVII), polític, cavaller de l’orde de Sant Jaume (1632), residí a Madrid, des d’on enviava informacions sobre la situació política al seu germà Felip. Sabent que la correspondència era controlada per les autoritats castellanes, serví sovint per a fer arribar noves falses al protonotari Villanueva.