Fill de Felip (I), comte d’Erill. Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia. Governador del terç de la mar de Sicília (1607), serví també a Nàpols i a Flandes. Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèl·lica a Bizerta (1623), de la qual fou publicada una relació a Barcelona (1623). En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons (II) d’Erill, en circumstàncies poc clares (1630), fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat.