Es casà primerament (1474) amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa. Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent (1481, 1484, 1487, 1490, 1494, 1498-99) i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf (1482), obrer (1488), batlle (1491) i conseller segon (1496) de Barcelona (de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap). També fou diputat de la generalitat (1506). Nomenat ambaixador a Venècia (1507-09), li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones de Nebrija. En morir deixà una important biblioteca (inventariada a Barcelona el 1509) de llibres italians i de clàssics llatins.