Felip Graugés i Camprodon

(l’Estany, Moianès, 15 d'agost de 1889 — Barcelona, 27 de juny de 1973)

Poeta, assagista i periodista.

Vida i obra

De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat, d’El Matí, de la revista cultural Revista de Vich i administrador de La Nau. Publicà poemes a les revistes Cenacle, de Manresa, i a La Revista, editada per Josep Maria López Picó.

Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber. La seva poesia, influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural. És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps allunyada de retoricismes. Hi presenta una figura humana que cerca l’harmonia amb la natura que l’envolta.

Publicà els reculls Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973). Pòstumament, s’edità l’Obra poètica completa (1989), que inclou tant els volums anteriors com l’obra inèdita i dispersa.

Bibliografia

  • Amigó, Leandre La frontera de l’oblit. Barcelona, Selecta, 1981, p. 137-141.
  • Manent, Marià: Llibres d’ara i antany. Barcelona, Edicions 62, 1982, p. 23-25.