Estudià a Saragossa. Fou doctor en filosofia i lletres (1944) i llicenciat en dret (1934), i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles (1942-68), d’on fou director més de quinze anys, des del 1951. Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València (1972-73). Director del Museu de Belles Arts de València (1962), del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre (1941) i president (1973) de l’Acadèmia de Sant Carles i corresponent de la de la Historia de Madrid, de la de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la Hispanic Society de Nova York, etc. Guanyà un Premio Nacional de Literatura el 1945. De la seva obra cal destacar Aspectos de la arquitectura gótica valenciana (1935), Loa y elegía de Palomino en su decoración de los Santos Juanes de Valencia (1941), La Academia Valenciana de Bellas Artes (1945), Pintores del mar (1950), Un libro de horas del conde-duque de Olivares (1951) i Yáñez de la Almedina (1954), així com el catàleg del Museu de Belles Arts de València (1954), Valencia monumental (1959) i diversos articles, especialment sobre gòtic valencià.