Tot i que es dubta que fos fill de Paolo di San Leocadio, la seva estètica s’integra de ple en la renovació italianitzant iniciada a València per aquell i, en un altre sentit, per Yáñez i Llanos. Hi ha referències documentals de la il·luminació per ell, el 1532, del manuscrit dels Furs de la generalitat de València, i, deu anys després, de la seva pertinença al gremi de pintors de la ciutat. La seva obra principal és del 1525: el retaule procedent del convent de Sant Domènec (València, Museu de Belles Arts), que representa escenes de la vida del sant tractades amb gran sentit de la plasticitat i del volum, però no exemptes d’un cert sentimentalisme i amanerament dolcenc. Hom li ha adjudicat, també, les taules de Sant Roc, Sant Sebastià i el Calvari del mateix museu, els Misteris del Rosari pintats al fresc a la capella del Palau Ducal de Gandia, l'Adoració dels pastors (Florència, col·l Geri) i una Mare de Déu amb l’infant i sant Joan (València, Sant Esteve).