Tinent de l’exèrcit franquista durant la guerra civil, el 1943 es llicencià en medicina. Anà evolucionant vers una oposició activa contra la dictadura en el si de moviments ciutadans, culturals i professionals. Membre independent de la Taula Rodona (1966) i cofundador de l’Assemblea de Catalunya, s’incorporà al PSC i fou elegit senador per Lleida (1977) dins l’Entesa dels Catalans i, el 1979, regidor de Barcelona, responsable de l’àrea de Sanitat. El 1983 abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d’Esquerra. Escriví nombrosos assaigs sobre aspectes socials i polítics de la medicina.
Felip Solé i Sabarís
© Fototeca.cat
Polític.