Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona. Fou director del Balneari Roqueta, de Tona (1922-1931). Publicà Nobiliari general català de llinatges (1923-30), Heràldica de la catedral de Barcelona (1929) i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya (1931), obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits. Col·laborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya (1936) i la publicà. Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE. També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’investigació erudita amb obres tan importants com Orígenes de la imprenta en España y su desarrollo en Amèrica española (1940), Vida y obra de Quevedo (1945), Blasones de los virreyes del Río de la Plata (1945), Martín Fierro (1958) i Fausto (1963).