Fèlix Escalas i Chamení

(Palma, Mallorca, 1880 — Barcelona, 28 de febrer de 1972)

Fèlix Escalas i Chamení

© Fototeca.cat

Polític i home de finances.

Es llicencià en dret a Barcelona (1902) i fou passant d’Ildefons Sunyol. s’afilià a la Lliga Regionalista i tingué una intensa activitat política. Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona (1905-19), en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936. Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancari de suport a la indústria i intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya. Del 1919 al 1923 fou elegit diputat provincial, en representació de la Lliga Regionalista. Més endavant fou vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya.

Durant el Bienni Negre fou nomenat conseller de finances del govern de la Generalitat (1935) i governador general de Catalunya i president de la Generalitat (desembre del 1935-febrer del 1936).

Col·laborà en revistes mallorquines com La Roqueta, en què signava amb el pseudònim El sen Fèlix, La Almudaina, on publicà proses impressionistes de descripció paisatgística i textos sobre la qüestió autonòmica, El Correo de Mallorca i El Diario de Mallorca. També fou col·laborador habitual en la premsa barcelonina: La Veu de Catalunya, Hispania, Economia i Finances, Pèl i Ploma i La Il·lustració Catalana, entre d’altres. Participà en la tertúlia de Joan Alcover.

Expert en dret marítim, fou professor a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona, publicà alguns treballs —La guerra y el comercio por mar (~1920)— i participà en congressos nacionals i internacionals sobre dret mercantil i marítim. També fou nomenat Cònsol Major del Consolat de la Casa de la Llotja de Mar, membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i president de la Junta d'Obres del Port de Barcelona. En la postguerra tornà a presidir el consell regional del Banc Urquijo Català i la Cambra de Comerç de Barcelona (1954-63), des d'on reedità i prologà les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1792), d'Antoni de Capmany i de Montpalau, obra cabdal del comerç marítim. També presidí la Comissió Abat Oliba, fou conseller del Banco Hispano Americano, procurador a Corts (1955-62), membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i presidí la Fira Internacional de Mostres de Barcelona.