Fou l’editor de Cuadernos Hispanoamericanos i publicà assaig i contes (Por ejemplo, doscientas, 1966; Occidente, ficciones y yo, 1968), però es destacà com un dels poetes més representatius de l’època de la postguerra. La seva poesia és publicada a: Taranto (1961), Las piedras (1964, premi Adonais), Música amenazada (1966), Blanco spirituals (1967, premi Casa de las Américas ), Puedo escribir los versos más tristes esta noche (1971), Las rubáiyátas de Horacio Martín (1978, Premio Nacional de poesía), etc., aplegats en diferents antologies i, posteriorment, a Biografía (Poesía completa 1958-1984) (1986), Cuaderno (1993), Dinteles (1997) i Sinfonia de amor: poemas (2000). També és autor de narracions (El marido de Alicia, 1994, premi Felipe Trigo) i estudis sobre flamenc: Agenda flamenca (1987), Federico García Lorca y el flamenco (1992), Memoria del flamenco (1995) i Paco de Lucía y Camarón de la Isla (2000). El 2004 rebé el Premio Nacional de las Letras Españolas.
Félix Grande Lara
© Biblioteca de La Rioja
Poeta castellà.