Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J. Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra. Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936.
Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà abastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals.
La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques, que no s’aparten del llenguatge tonal. Entre les seves obres destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix (1951), Fra Garí (1963), Suite per a cobla i percussió (1975), Joiosa (1966), Concert per a trompa i cobla (1984) i les sardanes La reina i el trobador (1964) i Sardana dels infants del món (1976). Les sardanes Roses de tardor (1978) i Rosa de Sant Jordi (1971) i l’obra per a cobla Tríptic de records (1971) han estat les peces més apreciades pel sardanisme popular.