Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J. Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra. Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936. Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla. De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix (1951), el poema Fra Garí (1963), Joiosa (1966), Suite per a cobla i percussió (1975), Concert per a trompa i cobla (1984), obres per a cobla com Tríptic de records (1971) i diverses sardanes (Roses de tardor, 1978; Rosa de Sant Jordi, 1971).