Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia (1887). Fou catedràtic de llatí (1898) i de preceptiva literària (1913) al seminari de Barcelona. Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps.
Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana (1921), molt estimat en el seu temps. És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer: Verger devot (1914), Flors místiques (1918), Flors de tardor (1919) i Flors i poncelles (1920).