Estudià musica i cant a l’Escolania de Montserrat amb el mestre Mas i Serracant. També estudià a l’Acadèmia Granados, on fou un deixeble destacat i obtingué el premi de piano. Més tard, es donà a conèixer, al Palau de la Música Catalana de Barcelona (1912), amb l’obra Canción de la Rosa. Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba. Hi fundà l’Orfeó Català i el conservatori, que duu el seu nom, a la ciutat de Camagüey. Arran de l’èxit aconseguit, obrí representacions del conservatori a les ciutats de Nuevitas (Camagüey), Ciego de Àvila i Morón (Ciego de Ávila), Gibara (Holguín) i Holguín. Músic ben actiu, fou nomenat director de l’instituto musical Humbert de Blanck. També fou membre del Consejo de Caballeros de Colón i de la societat Germanor Catalana.