Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València. Allà conegué el canonge magistral Josep Climent, que en ésser nomenat bisbe de Barcelona (1766) se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona. Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent. Nomenat bisbe de Terol (1795) es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l’erecció de la Casa Hospicio de la Misericordia, que començà el 1798 i no pogué veure acabada.