fenòmens cooperatius

m
pl
Física

Designació genèrica dels processos de transformació dels àtoms o de les molècules d’un estat A a un estat B, en una barreja on coexisteixen ambdós estats i interaccionen col·lectivament, i en què l’energia de transformació depèn de la proporció relativa d’àtoms o molècules en els dos estats.

En són exemples els fenòmens del ferromagnetisme, de la superconductivitat i les transformacions ordre-desordre.