En dret català antic, en el cas d’atorgament d’una escriptura pública on es transmetien béns emfitèutics o feudals (o bé on s’establien garanties que podien afectar o afectaven aquesta mena de béns), lloació o aprovació.
Que, salvant els seus drets, hi feia constar al peu del document llur senyor, tant per ell mateix com per mitjà de batlle o procurador.