ferma d’espoli forçada

f

Història del dret

Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (sponsalicium o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi.

Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia. A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada. Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486.