Consisteix bàsicament en un cup o dipòsit de grans dimensions, generalment cilíndric o lleugerament troncocònic, d’alumini, acer inoxidable o acer normal interiorment vitrificat o recobert amb un polímer estable. Va proveït d’un sistema d’aireig, en el cas de fermentacions aeròbies, i d’un sistema de control de temperatura. Juntament amb el fermentador, hi cal un sistema d’esterilització, generalment per calor, per tal de poder-hi eliminar completament els microorganismes estranys a la reacció i que podrien interferir-hi. Els primers fermentadors eren sempre oberts a l’atmosfera. Actualment, però, hom construeix reactors tancats, per tal d’evitar les pèrdues per evaporació i la contaminació del producte; al mateix temps hom pot recuperar els gasos (gas carbònic, hidrogen, etc) produïts en la reacció. Els fermentadors treballen, gairebé sempre, en règim discontinu. En la indústria moderna hom empra també el règim continu, que consisteix en diversos reactors muntats en sèrie, cadascun dels quals correspon a una fase diferent de la fermentació. Aquest procediment, malgrat la possibilitat d’assolir una major producció, presenta grans dificultats en el control de les condicions de la reacció.
m
Química