Ocupà un lloc destacat en el felibritge gascó. Folklorista, etnòleg, lingüista i crític literari, escriví regularment en l'Almanach de la Gascogne sota el pseudònim de Lo Cascaròt. Els seus poemes són de tonalitat popular. Amb L’Ome blanc (1913) i Lo Perdigalh (1923) inaugurà el nou teatre gascó.