N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba (mort el 1325), primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova. Era fill de Fernán Núñez de Témez (mort el 1283), un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada. El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica. La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per Gonzalo Fernández de Córdoba (mort el 1384), tercer senyor de Cañete de las Torres i primer senyor d’Aguilar de la Frontera i Priego, net de l’estirp. Aquesta línia obtingué el marquesat de Priego (1501) i la grandesa d’Espanya (1520); s’extingí el 1569, i l’herència passà als Figueroa, comtes de Feria, que es cognominaren Fernández de Córdoba i acumularen un immens patrimoni (Medinaceli, Cardona, Sogorb, Alcalá de los Gazules, etc). D’aquesta línia en sortiren d’altres, subdividides en branques (ducs d’Arión, comtes de Salvatierra, comtes de Teba, marquesos d’Armuña i El Carpio, ducs de Sessa, senyors de la Casa del Bailío, marquesos de Villaseca). Hi pertangueren Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera i Catalina Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera. La segona gran línia de Cabra fou fundada per Diego Fernández de Córdoba (mort el 1435), primer senyor de Baena i tercer mariscal de Castella, fill segon del fundador de la primera gran línia. Llurs membres foren comtes de Cabra i vescomtes d’Iznajar i Bujalance. El 1597 passà l’herència als Cardona-Anglesola (del llinatge dels Cardona), ducs de Somma, que també es cognomenaren Fernández de Córdoba. Se subdividí en més línies i branques (senyors de Zubia, marquesos de Valenzuela, senyors de Huetor de Santillán, senyors de Torrequebradilla, senyors de la Campana, comtes de Casa-Palma, marquesos de Mendigorria, comtes de Penyalba, senyors de La Estrella i comtes de Prado Ameno). En foren membres Fernando Fernández de Córdoba y Rodríguez de Valcárcel i Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba. La tercera gran línia de Comares o de Los Donceles fou iniciada per Diego Fernández de Córdoba (mort el 1372), senyor de Chillón i segon alcaid de Los Donceles, germà petit del fundador de la gran línia d’Aguilar. S'extingí el 1697, i l’herència passà als ducs de Medinaceli, i es dividí en unes altres línies (senyors de Salares, senyors de Zuheros, comtes de Torres Cabrera, etc). La quarta gran línia de Montemayor i Alcaudete fou fundada per Martín Alfonso de Córdoba (mort el 1349), cinquè senyor de Dos Hermanas i primer de Montemayor, segon fill de l’estirp. S'extingí el 1633, i es dividí en d’altres (senyors de Zuheros, senyors d’Alhendín i Montalbán i marquesos de Guadalcázar). Molts membres d’aquest llinatge usaven, indistintament, el cognom sencer o, simplement, de Córdoba.