Fill d’una rica i influent família brasilera, estudià lleis, després fou diputat pel seu partit, Arena, i el març del 1987 esdevingué governador de l’estat d’Alagoas, d’on procedia la seva família. Al front d’un partit de pròpia creació aconseguí de succeir, el 15 de març de 1990, José Sarney a la presidència del país. El seu programa es basà en la privatització d’algunes de les empreses estatals i en el foment de la iniciativa privada. Un informe del Congrés l’implicà, l’agost del 1992, en presumptes delictes de corrupció. Un mes després, la Cambra de Diputats de Brasília votà majoritàriament la seva destitució, que es féu efectiva a l’octubre quan Collor de Mello fou substituït per Itamar Franco, que assumí oficialment la presidència al desembre del 1992. A l’abril del 1993, el Tribunal Suprem Federal admeté el seu processament per corrupció, tot i que desembre del 1994 fou absolt per absència de proves.