Després d’escriure els guions de comèdies com ara ¡Por fin solos! (1994) i Los hombres siempre mienten (1995), d’A. del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia (1996), basada en un guió propi. Les seves pel·lícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera: Barrio (1998), el documental Caminantes (2001), Los lunes al sol (2002), guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas (2005), guardonada també amb tres premis Goya, Amador (2010), Un día perfecto (2015), que obtingué 2 premis Goya, Loving Pablo (2017) i El buen patrón (2021).
Paral·lelament, no ha abandonat la seva tasca de guionista d’obres d’altres directors: Corazón loco (1996), d’A. del Real; Insomnio (1998), de Ch. Gutiérrez; La espalda del mundo (2000), de J. Corcuera; La gran vida (2000), d’A. Cuadri; Faust 5.0 (2001), d’A. Ollé, I. Ortiz i C. Padrissa; La guerrilla de la memoria (2002), de J. Corcuera, o El último tren (2002), de D. Arsuaga.