Fernando Sánchez Dragó

(Madrid, 2 d’octubre de 1936 — Castilfrío de la Sierra, Sòria, 10 d’abril de 2023)

Fernando Sánchez Dragó (2013)

© El Hormiguero

Escriptor, periodista i filòleg castellà.

Llicenciat en filologia romànica (1959) i en llengües modernes (1962) per la Universitat de Madrid, es doctorà en lletres (1962). Des de la dècada dels anys seixanta, i fins als noranta, fou professor de llengua i literatura espanyoles en diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger, especialment d’Itàlia i del Japó.

Com a periodista fou corresponsal, columnista, articulista i publicà reportatges en diverses publicacions periòdiques (Cambio 16, Diario 16, Época, El Mundo, Tiempo, Próximo Milenio, Año Cero, Vogue, etc.). També fundà i dirigí la Revista Literaria Aldebarán (1955-56) i el suplement cultural Disidencias de Diario 16 (1980-83).

A la televisió dirigí i presentà el programa cultural Hoy en Italia a la radiotelevisió italiana (1963-67 i 1969-71), El faro de Alejandría (1999-2004) a Antena 3, Las noches blancas (2004-12) a Telemadrid i, a Televisión Española, Biblioteca nacional (1982-83), La noche–El mundo por montera (1989-90), Negro sobre blanco–El donoso escrutinio (1997-2004, Premio Nacional de foment de la lectura 2000) i Libros con uasabi (2015-17), entre d’altres.

El seu programa radiofònic El mundo por montera (1987-88) fou guardonat amb un premi Ondas (1988), mitjà en el qual fou un col·laborador habitual en programes d’Onda Cero, la COPE i Radio Nacional de España.

Com a escriptor té una extensa obra, de més d’una cinquantena de llibres, en la qual reflecteix la seva visió del món centrada en temes com l’amor, el desig, el sexe, les creences, la història, etc. Destaquen, entre d’altres, les novel·les El Dorado (1984), La prueba del laberinto (1992, premi Planeta 1992), Las fuentes del Nilo (1986), Muertes paralelas (2006, premi Fernando Lara de novel·la 2006) i La canción de Roldán. Crimen y castigo (2015); els assaigs Gárgoris y Habidis. Una historia mágica de España (1978, Premio Nacional d’assaig 1979) i El sendero de la mano izquierda (2002); l’autobiografia El camino del corazón (1990), i títols com Historia mágica del Camino de Santiago (1999), Carta de Jesús al papa (2001), Y si habla mal de España... es español (2008), Soseki: Inmortal y tigre (2009), Dios los cría… (2010, amb Albert Boadella), Esos días azules. Memorias de un niño raro (2011), Pacto de sangre: vidas cruzados (2013) i Shangri-la: el elixir de la eterna juventud (2016).

Les seves darreres publicacions foren España vertebrada (2019), España guadaña. Arderéis como en el 36 (2019), Galgo corredor. Los años guerreros. 1953-1964 (2020), Habáname (2021) i Un paseo por el honor y la muerte (2022).