Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona (1829). Anà a les Filipines (1835-36) i participà en la primera guerra Carlina. El 1837 fou destinat a Palma. Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar. Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864. Publicà obres de tema naturalístic (botànic principalment), mèdic i històric, d’entre les quals destaquen: Elementos de botànica (1843), el primer manual botànic publicat als Països Catalans (i a l’Estat espanyol) que incorporà la classificació natural i la teoria botànica de Candolle; Topografía físico-médica de las islas Baleares y en particular de la de Mallorca (1854), Historia orgánica de las fuerzas militares de Mallorca desde su conquista en 1229 hasta nuestros días (1862) i Raimundo Lulio juzgado por sí mismo (1866). Fou pare de Valerià Weyler i Nicolau.
Fernando Weyler i Laviña
© Fototeca.cat
Metge militar, botànic i erudit.