Ferran Arasa i Gil

(Castelló de la Plana, Plana Alta, 1956)

Arqueòleg i historiador de l’antiguitat.

Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1995 i on exerceix com a professor titular d’arqueologia des del 1997, la seva activitat de recerca s’ha orientat cap a l’estudi del període romà a les comarques septentrionals del País Valencià i, amb menys intensitat, per terres de Terol i comarques centrals valencianes. Ha treballat també en la historiografia de l’arqueologia valenciana i en l’estudi de la toponímia del País Valencià. Entre les seves publicacions cal destacar Lesera (La Moleta dels Frares, El Forcall). Estudi sobre la romanització a la comarca dels Ports (1987), L’arc romà de Cabanes (1989, amb L.Abad), La romanización del Alto Palancia según la epigrafía (1992), Les vies romanes del territori valencià (1995) i La romanització a les comarques septentrionals del litoral valencià. Poblament ibèric i importacions itàliques en els segles II-I aC (2001). El 1995 li fou atorgat el premi Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans.