Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València (1982), s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli, autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli: escriptura poètica i construcció imaginària (1990, premi Josep Carner de l’IEC), Introducció a la poesia de Joan Vinyoli (1991, premi Crítica Serra d’Or 1992) i La freda veritat de les estrelles (lectures de Joan Vinyoli) (1995). És també autor de La poesia de Joan Valls (1991), El teatre a València entre 1963 i 1970 (2000), La poesia catalana del segle XX (2007), Com un vers mai no escrit. La poesia de Vicent Andrés Estellés en els anys cinquanta (2009), Paraules invictes. Cinc estudis de poesia catalana del segle XX (2016) i Els versos dels calaixos. Sobre “Llibre de meravelles”, de Vicent Andrés Estellés (2018).
A banda, ha estudiat aspectes diversos de la literatura catalana contemporània al País Valencià en La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972), Literatura actual al País Valencià (1973-1992) i Literatura catalana del siglo XX (2005), tots tres amb Vicent Simbor i publicats el 1993, i en El teatre en la postguerra valenciana (1939-1962) (1997), amb Santi Cortés. En col·laboració amb diversos autors també ha publicat El bricolatge literari. De la paròdia al pastitx en la literatura catalana contemporània (2008) i La literatura davant el mirall. Ironia i metaliteratura en l’època contemporània (2011).
Professor a la Universitat de València des del 1989, ha estat vicedegà de la Facultat de Filologia i és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.