Ferran d’Aragó

(València, 1329 — Castelló de la Plana, 1363)

Infant d’Aragó, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de la seva segona muller, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.

Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola. El 1335, poc abans de morir el seu pare (1336), hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país. Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest (1347), heretà la pretensió a la successió (el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla Constança). El mateix 1347, a petició dels nobles unionistes d’Aragó i de València, retornà amb tropes reclutades a Castella i dirigí la Unió contra Pere III. Fou derrotat i empresonat a Èpila (batalla d'Èpila) el 1348, però, a instàncies dels castellans, fou alliberat, i retornà a Castella. Intervingué activament en la guerra civil de Castella esclatada el 1350, a l’adveniment de Pere I, i s’atribuí el càrrec de gran conseller de Castella; però el 1355 el rei Pere I comprà la seva complicitat i restablí el seu poder. Declarada la guerra dels Dos Peres, posà la regió d’Alacant-Oriola a mans de Pere I de Castella (1356) i intentà de ressuscitar la Unió a València, però ningú no el seguí; i quan, l’any següent, Alacant fou ocupat per les forces de Pere III, es passà al seu costat, en canvi de la lloctinència general en els regnes i la successió en el cas que aquest no tingués fills mascles; Pere I, com a reacció, féu matar la seva mare i el seu germà Joan. Es casà amb Maria de Portugal, de la qual no tingué fills. El 1360, en ésser derrotat Enric de Trastàmara, Pere III el reconegué com a pretendent de Castella i prometé d’ajudar-lo amb 2 500 cavalls, en canvi de la cessió del regne de Múrcia, i li donà el comandament de les seves tropes a la frontera entre Aragó i Castella. La seva actitud poc clara, l’hostilitat d’Enric i els revessos en la campanya del 1363, amb l’acusació d’haver rebut part del tresor reial, feren que Pere III donés una ordre de detenció contra ell. Enric de Trastàmara i els seus homes l’occiren a Castelló de la Plana, després d’una lluita breu. Heretà els seus béns el seu nebot, el comte Pere II d’Urgell, però, a la seva mort, els marquesats de Tortosa i Camarasa es reintegraren a la corona.