El 1194 entrà de monjo a Poblet, d’on passà, al cap de poc, a ocupar l’abadiat de Montaragó. Dugué una intensa vida política, primer al costat del rei Pere i després en la minoritat de Jaume I. A partir del 1214 actuà com a opositor del seu oncle, el comte Sanç de Provença i de Rosselló, regent de Jaume I, de qui provocà la dimissió el 1218. Continuà una política ambigua que afavoria l’anarquia nobiliària, sobretot en contra del partit de Nunó, fill del comte Sanç, fins que hagué de claudicar davant la forta personalitat de Jaume I. Els darrers anys de la seva vida féu costat al rei Jaume, especialment en la conquesta de València, a la qual s’havia oposat inicialment. La seva darrera actuació fou el 1242, en la restitució de la ciutat de Balaguer al comtat d’Urgell.