Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea. Ingressà a l’orde del Cister (1522), i fou abat de Veruela. Tingué un llarg pontificat reformador i convocà sínodes, renovà la litúrgia, vetllà pels seus sacerdots, per als quals publicà el Breviario de Alfonso de Quiñones, fomentà la renovació dels ordes mendicants a Aragó i, el 1550, publicà la butlla In cena Domini. D’altra banda, veié sense gaire entusiasme el moviment reformador del concili de Trento i es resistí a la implantació dels jesuïtes a Saragossa. Home d’extensa cultura i especialment amant de la història, instituí el càrrec de cronista d’Aragó, que confià a Jerónimo de Zurita. Escriví un Catálogo historial de los arçobispos y obispos del reyno de Aragón, la Historia de los serenísimos reyes de Aragón i el Nobiliario de las casas principales de España: Castilla, Aragón, Cataluña, Navarra, Vizcaya; publicà també les Constitutiones synodalium omnium arquiepiscopalus Caesaraugustani (1542).