Ferran de Sagarra i de Siscar

(Barcelona, 1853 — Barcelona, 1939)

Ferran Sagarra i de Siscar

© Fototeca.cat

Historiador.

Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol. Es llicencià en dret civil i canònic a Barcelona (1875). S'especialitzà en investigacions de tema històric i el 1890 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Es distingí especialment en els estudis de sigil·lografia: entre el 1916 i el 1932 publicà la seva obra mestra: Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya , en cinc volums, que guanyà el Premi Martorell i el Prix Duseigneur de l’institut de France. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona (1906-09) i diputat de la Mancomunitat de Catalunya (1923). El 1920 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Historicoarqueològica) i del 1930 al 1932 fou president de l’Ateneu Barcelonès. Altres obres seves d’importància són La Primera Guerra Carlina a Catalunya (1935), basada en documentació de primera mà, Les lliçons de la història. Catalunya en 1640 i un gran nombre d’estudis relatius a les guerres dels Segadors i de Successió, el volum Sant Vicenç de Sarrià ... Història d’aquesta vila i parròquia (1921), etc. Fou també membre de la Societat Arqueològica Tarraconense i de l’Academia de la Historia, de Madrid.