Ferran Gallego i Margalef

(Barcelona, 1953)

Historiador.

Especialista en història del feixisme, es doctorà en historia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un estudi sobre el nacionalisme bolivià i exerceix de professor titular en aquesta universitat. Ha escrit sobre el feixisme en el període de entreguerres: De Múnich a Auschwitz (2001), Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español (2005), Todos los hombre del Führer: la élite del nacionalsocialismo, 1919-1945 (2006). També ha publicat llibres sobre el neofeixisme (Neofascistas: democracia y extrema derecha en Francia e Italia, 2004), la Guerra Civil Espanyola (Barcelona, Mayo de 1937: la crisis del antifascismo en Catalunya, 2007) i la Transició (El mito de la Transición, 2008) i diversos reculls de poesia: El beneficio de la duda (2002) i Al otro lado del Paraíso: poemas para después de una guerra (2004). Fou guardonat amb els premis Caballero Bonald d’assaig (2007), el premi “Así Fué” de l’editorial Plaza & Janés (2004) i el premi de periodisme El Correo 2002.