Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols. Quan aquest passà a regnar a Espanya (Carles III), el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília. Formà part de la coalició contra França (1793) i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa; el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques. Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França. Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte (1806), però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní els seus estats sota el nom de Regne Unit de les Dues Sicílies. Sorprès per la revolució del 1820, provocà la intervenció de la Santa Aliança, que ocupà el seu regne (1821).