Fill del duc Felip I i net de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma. Dèspota il·lustrat, emprengué millores materials amb els béns sostrets a la clerecia regular. Enemic dels jesuïtes, en decretà l’expulsió dels seus estats. Així mateix, suprimí la inquisició, practicà una política regalista i es negà a ésser feudatari de la Santa Seu. Es dedicà de ple a les reformes i al mecenatge: Condillac, Paciandi, Millot i Contini foren els seus protegits. S’oposà a la ideologia revolucionària i a l’imperialisme de Napoleó, que el 1801 li arrabassà els estats.