Doctor en història i llicenciat en dret, col·laborà a El Pueblo. Dirigí després El Noticiero Sevillano, i fou redactor (1902-07) d'El Liberal de Madrid. Fou gerent de l’Editorial Española y Americana i director de l’Editorial Prometeo de V.Blasco i Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà el 1911. Fou professor a la Universitat de València, i entre les seves obres cal destacar La Escuela Valenciana de Arquitectos (1932) —discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Sant Carles—, Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre (1462-1477), San Juan del Hospital de Valencia (1930), La biblioteca universitaria de Valencia i el recull Lo que cantan los niños (1914). Morí a l’exili.