Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús. S’ordenà de sacerdot (1912) i fou nomenat professor de psicologia (1912). Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa. El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica. Expulsat de l’Estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana (Torí). El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana. Entre les seves obres principals hi ha la Psicología experimental y filosófica (1948) i un Tractatus Psicologiae (1955).