Ferran Martí i Camps

(Barcelona, 1917 — Ciutadella, 1993)

Escriptor.

Vida i obra

Prevere (1943), fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries (1943-69). En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou (Alaior, 1952-53). L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat (1966). Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca.

Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa, com ara la Revista de Menorca i el diari Menorca (Maó), el setmanari El Iris (Ciutadella), la revista Monte Toro del bisbat de Menorca, de la qual fou el director, Honderos (Palma) i Serra d’Or (Barcelona). Estudià temes tan diversos com ara arqueologia, genealogia, heràldica, biografia, història de l’Església, arxivística i història.

La seva tasca de recerca se centrà sobretot en l’època de l’Antic Règim, concretament entre els segles XVII i XVIII. Conreà la poesia i la narrativa –que fou lloada per Josep Pla– tant en català com en castellà, però sempre amb un marcat fonament històric. Feu recreacions literàries d’episodis i personatges històrics, tractades sempre amb rigor a partir de les fonts documentals, encara que contenen una certa idealització. Això palesa una voluntat de divulgar la història de Menorca, la qual cosa tingué continuïtat en l’elaboració de tres síntesis de la història de l’illa, de notable èxit editorial. Un d’aquests llibres, Iniciació a la història de Menorca, és la primera història de l’illa escrita en català. Una part considerable de la seva obra és vigent encara avui.

La major part de la seva obra resta inèdita. A la seva mort, el seu fons personal fou adquirit pel senyor Crespo, el qual el conserva a Ciutadella, i de moment no és a l’abast dels investigadors. Freqüentment signà els seus treballs utilitzant pseudònims o inicials (Plácido Marqués, efemece, F).

Entre la seva bibliografia cal destacar: “Epistolario familiar de dom Pedro Sancho y Olives, abad de Santa María de Ripoll”, Revista de Menorca (1948, 1949 i 1950); Breve historia de Menorca (1954); “La vida menorquina en el siglo XVII”, Revista de Menorca (1961); “Cuarto centenario de los Libros Sacramentales de las parroquias de Menorca”, Revista de Menorca (1965); Xilografies menorquines (1966); “Iniciación a la historia de Ciudadela”, Revista de Menorca (1967); El rellotge de caixa (1967); Ciutadella de Menorca en text i en imatge (1971); Breve introducción a la historia de Menorca (1971, traduït a l’anglès i l’alemany); Retaule menorquí en quaranta figures (1972); “Estudio de la antigua religiosidad menorquina”, Revista de Menorca (1972); Iniciació a la història de Menorca (1973); Significado y misterio de la catedral (1974); Estampes mallorquines del segle XVII (1975); “Síntesis de la vida en Ciudadela de Menorca durante el siglo XVII”, Revista de Menorca (1976); “La heráldica en Menorca y su vinculación con la historia de la Isla”, Revista de Menorca (1986); “La jurisdicción eclesiástica”, a R. Piña Homs (coord.): Las instituciones de Menorca en el siglo XVIII. El fondo documental de Francesc Seguí (1986); “El noble, magnífico y reverendo señor don Bernardo-José de Olives de Nadal (1678-1715). Una vida azarosa, breve y bien aprovechada”, Revista de Menorca (1987); Ciutadella de Menorca, contemplada i viscuda per Àngel Ruiz i Pablo (1991), i Europa 1700. El Grand Tour del menorquín Bernard José (1993), llibre pòstum escrit en col·laboració amb J.L. Amorós i M.L. Canut.

Bibliografia

  • Casanovas Camps, M.À. (1996): “Introducció a la història de Menorca”, Enciclopèdia de Menorcatom IXè. Història I. Maó, Obra Cultural de Menorca, p. 1-24.
  • Diversos autors (1992): “Homenatge a mossèn Fernando Martí Camps”, Revista de Menorca. Maó, Ateneu de Maó, p. 163-185.