Vida i obra
Passà la infància a Sant Feliu de Guíxols, el poble dels seus pares. Cursà estudis de filosofia al Col·legi Tridentí de Barcelona i estudià la carrera de jurisprudència a la Universitat de Cervera (1829-34). Acabats els estudis, s’establí durant algun temps a Madrid, on exercí d’advocat. Poc després retornà a Barcelona, on es casà amb Teresa de Lasarte i ingressà com a fiscal en la Intendència Militar (1835-46). Les exigències de la seva professió, però, no s’adaptaren a la seva condició d’home generós i de lletres. Abandonà la professió judicial (1846) i es dedicà infatigablement al conreu de les lletres, utilitzant diversos pseudònims, principalment el de Manuel Ortiz de la Vega, que començà a adoptar el 1847.
Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat (1860), redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també obres dramàtiques (El tejedor, 1838; Buen corazón quebranta mala fortuna, 1851) i novel·les: Las ruinas de mi convento (1851), basada en les exclaustracions i la crema de convents del 1835, tingué un èxit immediat, fou molt reeditada i traduïda a l’alemany (1852), al francès (1857) i a l’italià (1857), i fou continuada per Mi claustro (1856) i Las delicias del claustro y mis últimos momentos en su seno (1858). Publicà també El bandido ó la religión sobre las pasiones. (1835), sobre la guerra de Successió, i el Manual del viajero en Barcelona (1840). Traduí nombroses obres d’història (de Guizot i Anquetil, entre d’altres).
A part d’una notable obra literària, Patxot destacà també per una gran obra historiogràfica, divulgada fonamentalment a través dels llibres Historia de la Revolución de Inglaterra, por Mr. Guizot (1837), Historia del Emperador Napoleón (1839), El nuevo Anquetil: historia universal hasta el año 1848 (1848), Las glorias nacionales (1852-54), Crónica de las dinastías austriaca y borbónica. Templo de las glorias españolas, Los héroes y las grandezas de la tierra (1854-56) i els deu volums d’Anales de España desde sus orígenes hasta el tiempo presente (1857-59).
A més a més, publicà molts treballs en el periòdic barceloní El Telégrafo, dirigit i fundat (1858) per ell mateix i per l’editor Tomàs Gorchs, inicialment d’inspiració catòlica i moderada i que evolucionà posteriorment cap al republicanisme anticlerical.
En memòria seva, el seu net Rafael Patxot i Jubert instituí els concursos Ferran Patxot i Ferrer per a estudis històrics, polítics i socials.
Bibliografia
- Casassas, J. (1999): Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975). Barcelona, Pòrtic.
- Cònsul, I. (1993): “Notes sobre els problemes d’autoria de Las ruinas de mi convento”. Anuari Verdaguer, [7], p. 25-33.
- Massegosa, R. (2001): “Las ruinas de mi convento. Cent-cinquanta anys d’un èxit de vendes”. Sd’O, 503, p. 47-50.
- Montobbio Jover, I. (1985): “Perfiles librescos de un romántico menorquín”. Revista de Llibreria Antiquària, 9, p. 5-13.