Ferran Rañé i Blasco

(Barcelona, 1950)

Actor.

Estudià interpretració a l’Institut del Teatre de Barcelona. Posteriorment formà part de la companyia Els Joglars i participà en El Joc (1970), Cruel Ubris (1971), Mary d’ous (1972), Àlies Serrallonga (1974) i La Torna (1977). Treballà també amb la companyia Dagoll Dagom a Glups! (1983), El Mikado (1986) i Cacao (2000). De la seva trajectòria teatral destaca la participació en Makinavaja, el último choriso (1989), interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de la Crítica, Les alegres casades de Windsor de W.Shakespeare (1994), Busco el senyor Ferran de J.-C.Carrière (1996), Mesura per mesura (1998) i Molt soroll per no res (1999), ambdues de W.Shakespeare, la interpretació de les quals li valgué novament el premi de la Crítica l’any 2000, o Uuuuh de G.Vázquez (2005). Creà la companyia Tossal-Teatre, amb la qual dirigí diversos espectacles. Ha participat en produccions de cinema com Victòria (1983), Amanece que no es poco (1989), Si te dicen que caí (1989), El pont de Varsòvia (1989), Un plaer indescriptible (1992), El embrujo de Shanghai (2002) o Morir en San Hilario (2004). També ha intervingut en sèries i programes de televisió com Terra d’escudella, El planeta imaginari o Quico el progre, entre d’altres, interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de l’Associació d’Actors i el premi Ondas el 1993.