Estudià a la Universitat de Barcelona (1905). Intervingué activament durant l’epidèmia del còlera al Vendrell, l’any 1912, raó per la qual li fou concedida la gran creu de beneficència. Milità en el partit radical-socialista. Participà en la creació del Sindicat Mèdic de Catalunya (1921). Com a representant del seu partit, prengué part en el pacte de Sant Sebastià (1930). Desenvolupà un original tractament per a curar les varices. L’any 1936 fou nomenat inspector general de l’Hospital Clínic de Barcelona. Fou metge personal del president Companys. Durant la guerra civil fou secretari general del sindicat de sanitat i després s’exilià a França. A Caussade (prop de Montauban) creà un centre de rehabilitació per als mutilats de guerra. S'exilià a l’Argentina (1939) i continuà exercint amb èxit la seva professió.