Llicenciat (1987) i doctorat (1992) en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigí també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordinà programes de doctorat. Fou investigador principal del Grup de Recerca en Comunicació, Opinió Pública i Memòria de la Universitat Ramon Llull (2006-17).
Col·laborador als diaris Avui, La Vanguardia, Segre, Ara i la revista El Temps (2005-17), ha estat cap de recerca de la revista IDEES, del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (1999-2005) —institució que posteriorment dirigí (2011-15)—, director de la col·lecció editorial “Idees” d’assaig breu (2001-05) i col·laborador regular de les emissores de ràdio Catalunya Cultura i Catalunya Ràdio, entre d’altres, i de diversos mitjans digitals. És membre de la Fundació Catalunya Oberta des de la seva creació (2001).
La seva principal línia de recerca acadèmica és la que correlaciona democràcia i comunicació, i és autor dels assaigs Michel de Montaigne. Dels Caníbals (1992), Montaigne i les conceptualitzacions de la diferència antropològica al segle XVI (1993), La invenció de l’home (1998, premi Pere Calders 1996), El crepuscle de la democràcia (1999, premi Josep Vallverdú 1998), Dislocacions (1999, premi Octubre), Comunicació i argumentació (2003), Què (ens) passa?. Subjecte, identitat i cultura en l’era de la simulació (2003), Els bons salvatges (2008), Vides improbables (2010), La superficie. La vida entre pantallas (2018), Populisme. El llenguatge d’adulació de les masses (2018) i El cos de l’esperit. Sobre la culturització de l’herència cristiana (2019), a més de les reflexions reunides al volum Una estranya forma de vida (2016), en forma d’aforismes, assaigs breus, observacions, etc. Posteriorment ha publicat els assaigs Acaçar la boira (2022), La intimidad perdida (2024), La fi del progressisme il·lustrat. El debat natura / artifici en la política (2024), El imprudente feliz. Cómo el mito del buen salvaje condiciona el pensamiento actual (2025) i Presència d’una absència. Apunts sobre l’espiritualitat contemporània (2025).
És també autor dels poemaris Teoria de la memòria (1989) i Omertà (1992), i de les novel·les Les ombres errants (2012), La nit contra tu (2016), Els morts riallers (2021) i L’altra hipòtesi (2025), i dels dietaris La vida aèria (2019, premi Carles Rahola d’assaig 2019) i De totes les coses visibles i invisibles (2026).
L’any 2022 la biblioteca pública de La Granja d’Escarp fou batejada amb el seu nom. El 20 de febrer de 2023 interpretà al Teatre Romea de Barcelona el monòleg L’animal filòsof, escrit per ell mateix.
Compositor i intèrpret poliinstrumentista, posseeix la col·lecció privada d’instruments musicals més important de Catalunya.