Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca de Antillón. Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena. Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip. El 1261 Jaume I l’envià a Nàpols per concloure els tractes del matrimoni concertat entre l’infant Pere i Constança de Sicília, i sembla que en tornà amb la núvia el 1262. Participà en les bandositats nobiliàries aragoneses i també, un temps, en la revolta de Ferriz de Lizana contra el rei (1266). S'enrolà després en la croada que el seu pare volia dirigir a Terra Santa (1269). Abandonada l’expedició pel rei, a causa d’un temporal que dispersà la seva flota, Ferran Sanxis i alguns altres aconseguiren d’arribar a Acre; de retorn a Catalunya, tocà a Nàpols (1270), on fou acollit pel rei Carles d’Anjou, l’enemic del seu germanastre, l’infant Pere, i de la seva muller, i es posà al seu servei per algun temps. El 1272 les gents de l’infant Pere intentaren d’assassinar Ferran Sanxis a Borjamán, i per aquesta causa el rei desposseí l’infant de la procuració general dels regnes. L’infant acusà, al seu torn, Ferran Sanxis d’haver-lo volgut emmetzinar i de conspirar amb altres nobles aragonesos per alçar-se contra el rei. Reconciliat l’infant Pere amb el seu pare a la fi del 1273, Ferran Sanxis s’uní poc temps després als nobles catalans i aragonesos enfrontats amb el rei, a causa de llur negativa a servir en l’exèrcit que aquest volia enviar contra els benimerins i en ajut del rei Alfons X de Castella. Derivat aviat el conflicte en revolta armada, Ferran Sanxis en fou un dels capitosts principals i arribà a deseixir-se del seu pare. Jaume I donà poders a l’infant Pere per sotmetre els revoltats. Les tropes de l’infant assetjaren Antillón i tot seguit Pomar, on Ferran Sanxis s’havia refugiat: aquest hagué de fugir-ne disfressat; descobert pels homes de l’infant, aquest ordenà de fer-lo negar al Cinca. Aquest cop, tot i doldre's de la mort del fill, el rei no condemnà l’actuació del seu hereu, i els béns de Ferran Sanxis foren confiscats.