Ferran Soriano i Rivero

(Barcelona, 1 d’octubre de 1944)

Ferran Soriano i Rivero

© Arxiu F. Soriano

Escultor.

S’inicià de jove en el modelatge de l’acer, i aviat incorporà aquest material a l’expressió artística. Es formà a París (1974) i a Roma (1975) en la tècnica de l’escultura, i amb el gravador Josep Badia en la tècnica del gravat. Instal·lat des de fa cinquanta anys a l’Hospitalet de Llobregat, té, des de fa més de trenta, estudi a Sant Boi de Llobregat.

La seva obra, de caràcter simbolista, es troba situada en espais públics de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat amb cinc obres escultòriques seves, entre les quals hi ha la cèlebre Vol de coloms, Sant Boi de Llobregat, Begues, Sant Pere de Ribes i Barcelona, entre d’altres, i també en localitats de Bèlgica i els Països Baixos. Des del 1970 ha exposat en més d’un centenar d’exposicions individuals i més de tres-centes cinquanta de col·lectives a Catalunya i a l’estranger. El 2012 fou artista convidat en la Setmana de la Cultura Catalana a Guadalajara (Mèxic) i ha estat guardonat amb nombrosos premis i reconeixements. És patró fundador de la Fundació Paco Candel. Ha participat en conferències i xerrades de caràcter universitari. 

En paral·lel a la seva carrera escultòrica, ha estat vinculat amb la literatura i és autor de raonaments, reflexions sobre la pròpia escultura, alguns contes i relats, articles, i sobretot, poesia. Destaquen els llibres de poemes amb il·lustracions pròpies Cronologia d’un temps (2016), 4 estacions 4 (2017), Des d’una imatge (2018) i Escorrialles (2022).