Ferran Torrent i Llorca

(Sedaví, Horta, 30 de maig de 1951)

Ferran Torrent i Llorca

Escriptor i periodista.

Publicà, amb Josep Lluís Seguí, el volum La gola del llop (1983). Es donà a conèixer amb quatre novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Butxana: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1989) i Cavall i rei (1989), en les quals, amb un estil molt personal, aplega elements de novel·la urbana, intriga i humor i dona coherència als argots professionals del gènere. Posteriorment, sobre el món de la política i el periodisme, publicà L’any de l’embotit (1993) i amb la ficció autobiogràfica Gràcies per la propina (1995, versió cinematogràfica de Francesc Bellmunt, 1997) guanyà el premi Sant Jordi de novel·la el 1994, que tingué la seqüela La mirada del tafur (1997).

Després d’un retorn puntual al personatge de Butxana (Semental, estimat Butxana, 1997) publicà les novel·les L’illa de l’holandès (1998, de la qual el 2001 Sigfrid Monleón en feu una versió cinematogràfica), metàfora sobre el poder i l’esperança; La vida en l’abisme (2004, que publicà simultàniament en català i castellà, versió cinematogràfica de Ventura Pons, 2007), protagonitzada per un tafur, i tornà al gènere policíac amb Cambres d’acer inoxidable (2001) i Només socis (2008). A banda, cal esmentar la trilogia formada per Societat limitada (2002, premi Crexells, Crítica Serra d’Or i de la Crítica), Espècies protegides (2003) i Judici final (2006), en la qual recrea les trames corruptes a la València del tombant de segle XX. En la novel·la Bulevard dels francesos (2010), també centrada a València, construeix una mena de balanç retrospectiu de l’antifranquisme. Ombres en la nit (2011), per la seva banda, té com a punt de partida el genocidi dels nazis sobre el poble gitano. Un dinar un dia qualsevol (2015), Individus com nosaltres (2017) i Poder contar-ho (2019) conformen una segona trilogia, Segon sistema, centrada en les conseqüències de la crisi econòmica i l’esclat dels casos de corrupció. L’any 2023 publicà Memòries de mi mateix.

Autor molt centrat en la novel·la, amb Carles Alberola estrenà les obres teatrals O tu o res (1991) i Nit i dia (1993) i ha publicat els reportatges Tocant València (1995) i Living l’Havana (2000), sobre aquestes ciutats. Ha col·laborat a la premsa (El Temps, Avui, El Periódico, Ara), i és autor de la semblança biogràfica Caminaràs entre elefants. Un retrat de Mònica Oltra (2013).