L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metal·lúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques. A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters (ordinacions del 1298, renovades el 1329); la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740. A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630. A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir (1380), els calderers (1395), els ganiveters (1512) i, per fi, els claveters (1683). Les rivalitats entre els oficis es resolien a vegades en una concòrdia, com la signada entre ferrers i manyans el 1562. El gremi estricte de ferrers, que rebé ordinacions el 1401, el 1538 i el 1599, es dividia en diferents quarters o barris i especialitats (obra negra, obra blanca, etc). Al s XVIII constituïen una confederació de tres oficis (ferrers, calderers i llanterners), que esdevingueren cinc per la unió de ferradors i manescals, i formaren, així, el nucli més important dels menestrals metal·lúrgics. Fora de les grans capitals els oficis metal·lúrgics acostumaven a formar una àmplia confraria de diversos oficis, a vegades anomenada de Sant Eloi ( eloi), dels quals eren capdavanters els ferrers: així a Vilafranca del Penedès, on la confraria comprenia també els argenters (1338), a Tarragona, Tortosa, Valls, Vic, Igualada, etc. A Lleida, el gremi de ferrers fou objecte de reforma el 1685.
f
m
Oficis manuals
ferrer Boix popular
© Fototeca.cat
Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.