Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal (1238), per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona. El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona (1239), cosa que feu possible aquest nomenament. La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós.