L’estirp coneguda és Pere de Ferrera (mort en 1393-1400), ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca. El seu fill Felip de Ferrera (mort en 1443-44), també ciutadà (parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera), fou un dels fundadors de l’Escola Lul·liana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona (1407 i 1423) i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya. El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta (mort el 1472 a Montpeller) fou mercader i després ciutadà, i fou conegut també com a Felip de Foix. Fou un dels membres més actius de la Biga i conseller de Barcelona (1447, 1452 i 1464), i es casà (1431-35) amb Elionor de Llobera i Roig, filla de Joan de Llobera i Garró, de qui fou soci, i foren pares de Felip de Ferrera i de Llobera. Aquest fou pare de Francesc i Jeroni de Ferrera i de Llobera, cavallers de Sant Joan, de Joan de Ferrera i de Llobera, batxiller en lleis, que heretà de la seva mare la senyoria del castell de Vallferosa, el qual possiblement fou el conseller en cap de Barcelona homònim (1539) i que morí sense fills el 1549, i de Felip de Ferrera i Boscà (mort entre 1536/43), ciutadà honrat de Barcelona, doctor en ambdós drets i regent de la cancelleria de Mallorca, el qual es casà primerament amb Elisabet d’Olzina i després (1516) amb Violant Boscà i Almogàver, germana del poeta Joan Boscà. Foren fills seus Francesc de Ferrera i d’Olzina (mort després del 1535), cavaller de Sant Joan, Joan Valentí de Ferrera i Boscà, que fou conseller en cap de Barcelona (1562) i morí (1577) sense fills, i Felip de Ferrera i d’Olzina (mort abans del 1576), ciutadà honrat i veguer de Barcelona (1553), el qual heretà del seu oncle Joan les senyories de Vallferosa i Salomó i fou pare de Josep de Ferrera i Amat (1557-93), ciutadà honrat de Barcelona, el qual es casà el 1577 amb Maria de Cordelles i d’Oms i fou pare de Felip de Ferrera i de Cordelles (1578 — d 1643), senyor de Vallferosa i Salomó, que obtingué el títol de noble i es casà el 1608 amb la seva cosina germana Altília d’Olzinelles i de Cordelles. El succeí el seu fill Josep de Ferrera i d’Olzinelles, que fou pare de Maria de Ferrera i de Massó, la qual morí sense fills dels dos matrimonis que contragué, amb Joan de Vilalba i amb Lluís de Camporrells.
Armes dels Ferrera
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.